ENSENYAR O APRENDER?

  

 Aquest títol fa referència a l’escola de la nostra época, fa referència a una disyuntiva on s’ensenya però no s’aprén. Tonucci lluita contra aquesta disyuntiva, per poder crear una escola construtivista que ofereix un procés dinàmic, participatiu, e interacti, de manera que el coneixement sigui una costrucció operada per la persona que apren.

La lectura de Tonucci comença parlant de les primeres escoles, on antigament era una demanda d’elit, on pocs hi podien accedir. L’escola s’ocupava de la cal.ligrafia, d’oratòria, d’història antiga, de geografia dels països llunyans i de llengues morte perquè la família suministrava les bases culturals, l’amor per la lectura, el costum de l’escritura, etc-

Als anys 60’, cambia el sistema d’ensenyament, per tal d’adaptar-se a tothom, però això no cambia l’escola segueix sent un complement, igual que avui  dia. Això provoca un augment de analfatisme funcional en la societat, “ l’escola de tots no ha esdevingut l’escola per a tots”, per a Tonucci l’escola a d’oferir les bases, les motivacions i  els models culturals que poden permetre, coneixements, habilitats, competències, etc. L’escola hauria de contribuir a fer iguals als ciutadans i  no per remarcar-ne, s’hauria d’exigir un servei públic tan costós com l’escola.

Per poder cambiar el model educatiu hauria de sortir una reforma real creada pels docents per a aconseguir nous nivells professionals, un projecte-escola enfocat cap al segle XXI que ha de tenir en compte tres aspectes:

1. El rol de l’escola i la seva relació amb la realistat exterior
2. El mètode escolar: relació esenyament- aprenentatge
3. El professorat: el seu paper i la seva formació

Segons Tonucci es té de crear un nou model que es pugui basar en una escola nova, alternativa. Tonucci presenta dos models d’escola hipotètiques: l’ escola transmissiva i l’escola constructivista.

L’escola transmissiva considera que tots els alumnes són IGUALS, la principal finalitat de l’escola transmissiva es transmetre . Però s’ha de reconstruir tota l’organització escolar, com l’organitzció de les taules, per Tonucci han d’estar tots junts, és a dir, amb grup per poder compartir coneixements, idees, experiències, etc.

El error de l’escola tradicional es acceptar tot allò que es segur, inmóbil, i que no es cultura. Es un exemple el llibre de text que representa una resposta segura a tot interrogant. El dialecte, els modismes lingüístics, les tradicions populars, les representacions mentasl però sobretot el joc són mètodes d’ensenyament importants.

L’escola constructivista, respon a la construcció per part del nen dels seus propis coneixements. L’escola constructivista parteix en els següents raons. El nen sap i va l’escola per reflexionar sobre els seus coneixements, organitzar-los, aprofundir-los, enriquir-los i desenvoluparlos dins del grup. Es tracta que no sé que sap el nen, no sé com ho sap, però sé que sap, una aplicació correcta d’aquest principi seria la creació de classes no-homogènies per edat, representaria un reconeixement definitiu de la diversitat.

Una escola constructivista el seu objectiu principal es educar per poder desenvolupar personalitats, competències,etc,  i no de manera selectiva ni propeudèutica, en una escola que ha de ser  orientativa on el mestre ha de guiar a un alumne actiu, però aquesta implica tenir molts de recursos que alguns països no es poden permetre

Finalment, Tonucci amb aquest model d’escola constructivista vol pretendre que el nen no sentí com una obligació anar escola sino un gust i disfruti al mateix temps que aprengui coneixements, experències diferents, nens d’altres nacionalitats que pertanyen a cultures diferents...