ENSENYAR O APRENDER?

  

 Aquest títol fa referència a l’escola de la nostra época, fa referència a una disyuntiva on s’ensenya però no s’aprén. Tonucci lluita contra aquesta disyuntiva, per poder crear una escola construtivista que ofereix un procés dinàmic, participatiu, e interacti, de manera que el coneixement sigui una costrucció operada per la persona que apren.

La lectura de Tonucci comença parlant de les primeres escoles, on antigament era una demanda d’elit, on pocs hi podien accedir. L’escola s’ocupava de la cal.ligrafia, d’oratòria, d’història antiga, de geografia dels països llunyans i de llengues morte perquè la família suministrava les bases culturals, l’amor per la lectura, el costum de l’escritura, etc-

Als anys 60’, cambia el sistema d’ensenyament, per tal d’adaptar-se a tothom, però això no cambia l’escola segueix sent un complement, igual que avui  dia. Això provoca un augment de analfatisme funcional en la societat, “ l’escola de tots no ha esdevingut l’escola per a tots”, per a Tonucci l’escola a d’oferir les bases, les motivacions i  els models culturals que poden permetre, coneixements, habilitats, competències, etc. L’escola hauria de contribuir a fer iguals als ciutadans i  no per remarcar-ne, s’hauria d’exigir un servei públic tan costós com l’escola.

Per poder cambiar el model educatiu hauria de sortir una reforma real creada pels docents per a aconseguir nous nivells professionals, un projecte-escola enfocat cap al segle XXI que ha de tenir en compte tres aspectes:

1. El rol de l’escola i la seva relació amb la realistat exterior
2. El mètode escolar: relació esenyament- aprenentatge
3. El professorat: el seu paper i la seva formació

Segons Tonucci es té de crear un nou model que es pugui basar en una escola nova, alternativa. Tonucci presenta dos models d’escola hipotètiques: l’ escola transmissiva i l’escola constructivista.

L’escola transmissiva considera que tots els alumnes són IGUALS, la principal finalitat de l’escola transmissiva es transmetre . Però s’ha de reconstruir tota l’organització escolar, com l’organitzció de les taules, per Tonucci han d’estar tots junts, és a dir, amb grup per poder compartir coneixements, idees, experiències, etc.

El error de l’escola tradicional es acceptar tot allò que es segur, inmóbil, i que no es cultura. Es un exemple el llibre de text que representa una resposta segura a tot interrogant. El dialecte, els modismes lingüístics, les tradicions populars, les representacions mentasl però sobretot el joc són mètodes d’ensenyament importants.

L’escola constructivista, respon a la construcció per part del nen dels seus propis coneixements. L’escola constructivista parteix en els següents raons. El nen sap i va l’escola per reflexionar sobre els seus coneixements, organitzar-los, aprofundir-los, enriquir-los i desenvoluparlos dins del grup. Es tracta que no sé que sap el nen, no sé com ho sap, però sé que sap, una aplicació correcta d’aquest principi seria la creació de classes no-homogènies per edat, representaria un reconeixement definitiu de la diversitat.

Una escola constructivista el seu objectiu principal es educar per poder desenvolupar personalitats, competències,etc,  i no de manera selectiva ni propeudèutica, en una escola que ha de ser  orientativa on el mestre ha de guiar a un alumne actiu, però aquesta implica tenir molts de recursos que alguns països no es poden permetre

Finalment, Tonucci amb aquest model d’escola constructivista vol pretendre que el nen no sentí com una obligació anar escola sino un gust i disfruti al mateix temps que aprengui coneixements, experències diferents, nens d’altres nacionalitats que pertanyen a cultures diferents...

FINALIDADES EDUCATIVAS

En el primer capítulo, el autor nos describe que es una “competencia” en diferentes contextos. En el ámbito de la educación la competencia consiste en la introducción de capacidades de diferentes conocimientos, habilidades,pensamientos y valores adequados en los diferentes ámbitos de la vida.

Hace referencia en los estudios universitarios han dado lugar en una enseñanza basada en una formación llamada integral y no una formación propedéutica, la formación integral se entiende com el desarrollo de todas las capacidades de la persona para poder intervenir eficazmente en los distintos ámbitos de la vida.

Uno de los problemas de hoy en día en la educación es el saber por el saber, que surge por la permanencia de la teoría sobre la práctica, sobre todo en los países de tradición católica, herederos de los principios  de la Contrareforma, condicionados por un fuerte componente filósofico de raíz platónica dando preferencia a las ideas antes que la realidad y promueven un pensamiento basado en el saber por el saber. Por el contrario, en los países de tradición calvinista de base filosófica de raíz aristotélica, donde tiene preferencia la práctica.

Las etapas de primarias tiene como objetivo prepararse para secundaria y así sucesivamente. Este proceso se conoce com selección. Esto provoca que hoy en día una superación de niveles que se traduce en aprobar exémenes y no en desarrollar todas las capacidades del ser humano.

El autor se opone al proceso de la memorización, como método de aprendizaje, y afirma que no es suficiente para la comprensión del contenido. Que conlleva complicaciones a la hora de transferir conocimientos. Y crítica que la educación no tiene como contenidos los procedimientos, habilidades, estrategias, actividades y valores en la enseñanza. Otra de sus críticas  es que la escuela sólo enseña las competencias a aquellos que desarrollarán su futuro en un contexto universitario. Y los que deciden otras alternativas, la mayoría de las competencias aprendidas no les serán útiles y no habrán adquirido las necesarias para poder desárrollarlas. Y defiende formar todas las capacidades del ser humanao que  debe ser para TODOS independientemente para sus posiblidades profesionales.

En conclusión, lo que quiere llegar Zabala hoy en día, no es cambiar los contenidos, sino la manera de exponerlos, de una forma funcional. Que el alumno sepa utilizar en diferentes ámbitos los conocimientos adquiridosde las distintas matérias. Otra solución que propone es el trabajo colectivo y en equipo.

                                                              PRESENTACIÓ
Hola!! Benvinguts al meu blog, som na Leticia Marí Ferrer, venc de IES Balàfia i ara estic cursant el primer curs de educació primària. He elegit aquest grau  d' educació primària per vocació, perquè m'agraden els nens per poder-los guiar, conduir i orientar a un bon camí  però sobretot perquè m'agrada l'ensenyança,